P&R El Pla
La infraestructura viària per treure cotxes de la carretera
L'augment de la capacitat d'una via, generalment no comporta la millora de la fluïdesa del trànsit, sinó l'augment del volum de vehicles que la transiten. La molt estudiada posició de Lewis-Mogridge és tan potent i veraç que mai es pot menystenir durant la planificació de qualsevol millora sobre la xarxa viària.
Però existeixen també infraestructures que fan decréixer el trànsit. Estem parlant dels anomenats Park & Ride. I a les grans àrees urbanes on s'han implementat han estat tot un èxit. Barcelona, on existeixen ubicacions ideals per construir-ne, no seria una excepció a aquesta norma.
Què és un Park & Ride?
És una instal·lació dedicada a l'intercanvi modal entre vehicle privat i transport públic. La idea és realitzar una part del viatge en cotxe, i la resta del viatge en tren, bus o tramvia.
Normalment es troben a la rodalia de la metròpoli, a ubicacions escollides molt estratègicament. Per a què la combinació resulti atractiva, cal comptar amb una bona connexió amb la xarxa viària, així com amb un servei ferroviari potent. No importa que s'ubiquin fora de la ciutat. De fet, en la majoria de casos, els P&R es troben 'al no-res', ja que és on acostumen a coincidir en un mateix punt les grans infraestructures viàries i ferroviàries metropolitanes.
Ja té sentit invertir en més infraestructura per al cotxe, en ple context d'emergència climàtica?
No, no necessitem més infraestructura per al cotxe. Cal més i millor transport públic. I els Park & Ride són precisament això: portes d'accés al transport públic.
I podríem deixar el cotxe aparcat a casa, si el transport públic hi arribés?
Poder fer això seria ideal! No només perquè estalviaríem encara més emissions de CO2, sinó perquè també es milloraria la mobilitat dels ciutadans sense accès a cap vehicle privat.
Però el transport públic, malauradament, és per definició és eficient només sota certes circumstàncies. I algunes àrees del territori s'han urbanitzat amb uns criteris que les fan molt difícils de cobrir amb un transport públic mínimament competitiu amb el cotxe. O al menys, no sense requerir un dèficit inasumible en l'explotació.
Llavors, quin seria el paper dels P&Rs?
El taló d'Aquil·les del transport públic són les àrees amb baixa concentració de la demanda. La clau dels aparcaments d'intercanvi és que fan que els usuaris es concentrin al mateix punt. I això permet que, aquest cop sí, es pugui oferir un servei públic fins la destinació final més competitiu que el propi cotxe.